Com cada any, el dia 25 de novembre recordem que estem fent un
recompte macabre: cada mes, o cada setmana, una dona és assassinada amb
la complicitat de l’estat masclista. Cada 25 de novembre recordem que no
només es tracta d’assassinats, que no perdem la vida, que ens maten pel
fet de ser dones, pel fet de ser potencials possessions, potencials
víctimes, potencials éssers a controlar i agredir. Cada 25 de novembre
provem de destacar que no es tracta només de parlar de les dones
malauradament mortes, es tracta de pensar que això és només la punta de
l’iceberg. Podríem comptabilitzar les dones vexades, insultades,
humiliades, maltractades, agredides de manera quotidiana? Podem, doncs,
de mesurar fins a quin punt ens veiem abocades a viure, en les nostres
relacions, espais i temps, en una constant agressió individual i
col·lectiva?
Cada 25 de novembre hem de recordar i recordar-nos que les violències
masclistes no són una qüestió casual i anecdòtica, són una qüestió
sistèmica i política perquè estem parlant de molt més que abusos, estem
parlant de l’intent sistemàtic de sotmetre les dones a relacions
verticals i de poder, sotmetre’ns a l’autoritat patriarcal, a la vida
patrilineal i obligadament heterosexual i matrimonial. El degoteig
constant de dones assassinades no hauria de ser una normalitat, però
malauradament està naturalitzada aquesta situació com si fos un mal
quasi inevitable. I aquesta és una manera superficial de tractar la
situació que la buida de tot contingut polític i que ens condemna a les
dones a no donar una bona definició a allò que ens és tant necessari dir
pel seu nom.
Com cada 25 de novembre, hem de destacar que la mirada patriarcal
segueix inundant els discursos públics en tots i cada un dels
assassinats. Així, els mitjans de comunicació segueixen parlant de dones
que moren a mans de les seves parelles o ex parelles, i d’aquesta
manera passen de puntetes per sobre de la realitat. I és que no morim,
ens maten. Descafeïnar aquest fet és, encara que sigui per omissió,
amagar que el que passa és que el patriarcat domina i assassina.
Seguim explicant cada 25 de novembre que les administracions i el
circuit i els recursos institucionals encarats a la prevenció i al
tractament de la violència masclista són escassos i retallables, perquè
segurament no resulten importants. Són insuficients. I el que és pitjor
és que no s’informa a les dones dels drets que tenen en tots els punts
del circuit d’intervenció, no està fet des del punt de vista d’una dona
maltractada i, a més a més, no està pensat per a ser empàtic i entendre
quin és el procés psicològic pel que passa una dona maltractada o
violada. No n’hi ha prou amb dir “has de denunciar”. Així, els pocs
pedaços que es fan es fan mal fets, doncs la violència comença ja des
d’abans de néixer, perquè, com dèiem i no deixarem de repetir, això és
una
qüestió política i sistèmica.
Només traçant un suport mutu entre les dones i fent els circuits i
protocols des d’un punt de vista feminista ens podrem donar
l’empoderament necessari a totes aquelles que ens trobem en situacions
d’agressió i de violència. Precisament som les dones les que hem
d’actuar com a necessaris agents de lluita contra la violència de
gènere, definint els paràmetres de la prevenció i de les eines i
respostes que s’hagin d’utilitzar i de donar.
A les nostres mans tenim un ampli ventall. Des de la millora local
dels circuits de prevenció i intervenció en casos de violència de
gènere, des de la lluita per la remunicipalització dels serveis que ara
estan en mans privades, des dels acompanyaments a les dones vexades i
maltractades, des dels grups locals i barrials de promoció i
sensibilització feminista contra la violència de gènere, des de totes
aquestes eines, tant les formals i les informals, a les eines de
l’autodefensa i el foment de noves maneres de relacionar-nos. Una
autodefensa més enllà d’allò físic, centrada en les dones com a
col·lectiu que es pot empoderar, però també que es pot organitzar per a
respondre a les agressions i per a proposar noves maneres de fer i de
tractar els casos de violència de gènere. Una autodefensa basada en la
reflexió i
l’explicació però també en l’acció, aquesta capacitat d’acció que ens
han usurpat i que forma part de l’actuació política de qui pateix
situacions d’opressió.
Aquest 25 de novembre, triem on posem la mirada, on posem el focus,
en les coses que el patriarcat no fa per a nosaltres, en les coses que
el patriarcat fa per a que seguim en el nostre lloc políticament
correcte, o ens enfoquem a nosaltres mateixes i a tot el que podem fer,
les eines que podem utilitzar. Tenim a les mans totes les eines
possibles, tenim a l’abast la capacitat d’organitzar-nos més enllà dels
paràmetres que ens marquen, i tenim la capacitat d’autogestionar tot
allò que ens han pres. Així doncs, aquest 25 de novembre no podem fer
una altra cosa que deixar ben clara quina és la nostra resposta a la
violència masclista: organitzar-nos, empoderar-nos, autogestionar-nos,
explicar i sobretot actuar. Perquè no ens maten, ens assassinen: contra
el patriarcat acció directa feminista!
Us animem a participar dels diferents actes i accions que CGT i els moviments feministes organitzen a les diferents localitats.
Novembre de 2015
Secretariat permanent deL Comitè Confederal de CGT Catalunya
Dones llibertàries de la CGT
Frase del Blog
La Barricada corta la calle pero abre el camino
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada